Enquesta sobre la situació social del valencià

ENQUESTA SOBRE LA SITUACIÓ SOCIAL DEL VALENCIÀ.

MARC SOCIOCULTURAL
Les dades que ens ha proporcionat l’enquesta realitzada sobre la situació social del valencià permet obtenir conclusions sobre l’estat de la competència lingüística, la via d’aprenentatge del valencià, el nivell d’ús en els diferents àmbits socials, les valoracions de la societat sobre eixe ús, les dificultats dels ciutadans per a viure en valencià, etc.
Els resultats de l’enquesta descriuen la societat valenciana en relació amb la seua realitat plurilingüe. Mostren valoracions i avaluacions personals dels enquestats, actituds i fets, els quals, en conjunt, formen un dibuix precís de cada zona o de cada regió de la Comunitat Valenciana.
Per a fer-ne un balanç de l’enquesta com cal, s’ha d’aprofundir en l’anàlisi detallada d’un conjunt d’indicadors, de variables interrelacionades que es condicionen mútuament, que sovint no són unidireccionals, i que, fins i tot, apareixen a vegades com a contradictòries.
Podríem aportar diferents elements per a efectuar esta anàlisi, ja que són molts els factors que hi intervenen i, per tant, cal incloure i combinar un gran nombre d’elements si es vol avaluar
el resultat globalment. A més, tal com ja s’ha indicat, caldria comparar amb més detall les dades resultants d’esta enquesta amb altres dades d’enquestes equivalents anteriors.

UNIVERS: Col•lectiu d'individus de més de 15 anys, residents a la Comunitat Valenciana, segons els padrons municipals d'habitants del 2004 (4.214.427 habitants d'un total de 4.543.304).
MARGE D'ERROR I INTERVAL DE CONFIANÇA: Per al conjunt de la Comunitat Valenciana, el marge d'error de la mostra global ponderada (6.755 entrevistes) és de ±1,2%, dins d'un interval de confiança del 95,5%, amb P=Q=50%.
DISTRIBUCIÓ DE LA MOSTRA: S'han considerat sis regions o agrupacions comarcals (cinc de valencianoparlants i una de castellanoparlant):
1. Regió d'Alacant (ALC): el Baix Vinalopó, l'Alacantí, les Valls del Vinalopó i la Marina Baixa.
2. Regió d'Alcoi-Gandia (AG): la Marina Alta, el Comtat, l'Alcoià, la Vall d'Albaida i la Safor.
3. Regió de València (VLC): la Ribera Baixa, la Ribera Alta, la Costera, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre.
4. Àrea Metropolitana de València (AMV): ciutat de València, l'Horta Nord, l'Horta Oest i l'Horta Sud.
5. Regió de Castelló (CS): la Plana Baixa, la Plana Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports.
6. Zona castellanoparlant (CP). Regió de Requena-Sogorb i Regió d'Oriola: l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús, els Serrans, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel, la Vall d'Aiora, la Canal de Navarrés, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura.
ESTRATIFICACIÓ DE LA MOSTRA. En cada una de les sis agrupacions territorials:
- En funció de quatre estrats de població: municipis fins a 10.000 habitants, municipis de 10.001 habitants a 25.000, municipis de 25.001 habitants a 100.000 i municipis de més de 100.000 habitants.
- Per quotes de sexe i edat, d’acord amb els intervals següents: de 15 a 24 anys, de 25 a 34 anys, de 35 a 44 anys, de 45 a 54 anys, de 55 a 64 anys, més de 64 anys.



La diagnosi sobre l’estat actual del valencià que es desprèn dels resultats de l’enquesta és la següent:

1. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN VALENCIÀ
1.1. Dades globals de la Comunitat Valenciana
Aproximadament, tres quartes parts de la població de la Comunitat Valenciana de més de 15 anys (76%) entén el valencià prou bé o perfectament.
Poc més de la meitat (53%) és capaç de parlar-lo amb total o suficient correcció. Un percentatge lleugerament inferior a la meitat (47%) està capacitada per a llegir en valencià, i una quarta part (25%) afirma que pot escriure en valencià prou bé o perfectament.

Entén Parla Llig Escriu
VP VP VP VP
Gens 3 22 22 49
Un poc 15 20 27 24
Prou bé 25 18 28 16
Perfectament 57 40 23 11












2. APRENENTATGE DEL VALENCIÀ
2.1. Vies d’aprenentatge del valencià
- Per a la major part dels enquestats, la principal via d’aprenentatge del valencià, pel que fa a l’expressió oral, és la família (57%), seguida del sistema educatiu (19%), de les relacions
amb el veïnat (7%), i amb escassa representativitat de la resta de possibilitats.
- Quant a la comprensió i expressió escrita, l’escola és l’agent principal d’aprenentatge (40% en el cas de la comprensió i 56% en l’expressió), tot i que la formació autodidacta també és molt significativa (31% en el cas de la comprensió i 19% en l’expressió), especialment entre la població major de 35 anys.

Parlar Llegir Escriure
VP VP VP
Amb la família 59 16 12
Amb els amics 5 1 1
Amb el veïnat 7 2 1
En l’escola 18 40 55
Cursets 2 6 9
Pel seu compte 5 32 20
En el treball 3 2 1
Altres 1 1 1








3. L'ÚS ORAL DEL VALENCIÀ EN LES COMARQUES DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
3.1. Dades globals
- Entre tots els àmbits analitzats, on més es parla valencià és en casa, on el 49% dels entrevistats l’usen en alguna ocasió. El 36% de la població entrevistada en la zona de predomini lingüístic valencià de la Comunitat Valenciana l’utilitza de forma predominant o exclusiva, mentres que el 55% usa el castellà. - Entre els àmbits de relació que hem definit com a "fora de casa", és en les relacions d’amistat on el valencià s’usa més (el 33% l’usa predominantment), i on el castellà, tot i ser la llengua més usada (el 52% de la població entrevistada l’usa de forma prioritària o en exclusiva) arriba a la seua cota mínima.
L’ús indistint d’una llengua i una altra se situa en el 15%.
- En les grans superfícies comercials és on es constata l’ús més baix del valencià i l’ús més alt del castellà: poc més d’una cinquena part de la població (21%) usa sempre, generalment o més, el valencià, mentres que el 70% usa el castellà.
- Quant a l’ús indistint de les dos llengües, el nivell més alt es constata en l'àmbit del treball, en les relacions externes al centre d'ocupació, amb clients i proveïdors (el 20%), i en les relacions internes de treball, on el 16% empra el valencià i el castellà indistintament. Entre els amics, l'ús indistint és del 15%, i entre els companys d'estudis, del 14%.

Han aprés o estan aprenent a parlar valencià
VP
Amb la família 19
Amb els amics 10
Amb el veïnat 15
En l’escola 35
Cursets 4
Pel seu compte 11
En el treball 6





3.2. Canvi de llengua entre valencià i castellà
- Respecte al canvi de llengua, en passar de l’àmbit en què el valencià s’usa més (en casa) als altres àmbits, continuen actuant de la mateixa manera, és a dir, sense abandonar el valencià: el 78%, amb els amics; el 76%, en les botigues tradicionals, i el 72%, en els bancs.

Parlen sempre, generalment o més valencià i continuen fent-ho així en els següents àmbits de relació
Amb els amics 78
En el carrer, amb gent que no coneix 59
En les compres en les botigues tradicionals 76
En les compres en grans superfícies comercials 53
En els bancs o caixes d'estalvis 72
Amb professionals liberals 63






4. L’ÚS ESCRIT DEL VALENCIÀ EN LES COMARQUES DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
4.1. Lectura de premsa en valencià
Com és lògic, la lectura de premsa en valencià està condicionada per la situació del sector i per l'oferta existent.
- El percentatge de població de la zona de predomini lingüístic valencià que llig habitualment (almenys un dia a la setmana) premsa en valencià se situa en el 9% dels que lligen, mentres
que la que ho fa de tant en tant arriba al 17%. Per tant, tres quartes parts dels entrevistats no lligen mai o quasi mai premsa en valencià.
Llig premsa (periòdics, revistes, etc...) en valencià
VLC
Cada dia 3
Més d’un dia a la setmana 3
Un dia a la setmana 3
De tant en tant 17
Mai o quasi mai 74



4.2. Escriptura en valencià
- Poc més de la quarta part (27%) de la població de la zona de predomini lingüístic valencià afirma que escriu en valencià en alguna ocasió.
- El principal motiu d'esta pràctica és la redacció de notes personals (47% dels que contesten afirmativament), seguit de situacions associades amb els estudis (33%), amb l'enviament de missatges de telèfon mòbil (31%), amb la formalització d’impresos (26%) i amb el treball i la redacció de cartes (22%).
Escriptura. Contexts d’ús:
Estudis 33
Cartes 22
Notes personals 47
Ajudar els fills a fer els deures 14
Treball 22
Omplir impresos 26
Correu electrònic 14
Missatges telèfon mòbil 30
Ocasionalment, sense motiu especial 9
Ho fa sempre o quasi sempre 5



5. VALORACIÓ SOBRE L'ÚS DEL VALENCIÀ EN LA SOCIETAT EN GENERAL
5.1. Sobre l’ús actual del valencià
- En el conjunt de la Comunitat Valenciana el 35% dels entrevistats afirma que s’usa prou o molt, el 22% valora l’ús com a normal, i el 42%, com a negatiu (afirma que s’usa gens o poc).

El valencià s’usa actualmente en general, en l’àmbit social
CV
Ns/Nc 1
Gens o Poc 42
Prou o Molt 35
Normal 22



5.2. Sobre l’evolució recent de l’ús del valencià
Sobre l’evolució recent de l’ús del valencià, és més alt el percentatge dels enquestats que afirmen que el valencià s'usa més en la societat en general (43%), encara que una tercera part (33%) pensa que es manté igual, i pràcticament una cinquena part (18%) considera que ha disminuït. El 7% no expressa la seua opinió.

Respecte de fa uns anys el valencià s’usa, en general
CV
Més 43
Igual 31
Menys 18
Ns/Nc 7





5.3. Sobre l’ús desitjable del valencià
- El 58% del conjunt de la població de la Comunitat Valenciana considera que, en general, el valencià hauria d’usar-se més que s’usa actualment. El 31% creu que l’ús s’hauria de mantindre igual, mentres que el 7% opina que hauria d’usar-se menys. El 4% no expressa la seua opinió.

5.4. Sobre la previsió de futur de l’ús del valencià
- Un percentatge majoritari de la població entrevistada (45%) opina que el valencià "s'usarà més que ara", però és un percentatge clarament inferior al dels que expressen el desig que s’use més (58%). El 26% del conjunt de la població opina que la situació no variarà, per un altra banda el 22% creu que l’ús del valencià serà inferior al de l’actualitat i el 8% no manifesta la seua opinió.

En el futur el valencià s’usarà, en general, en l’àmbit social
CV
Més 45
Igual 26
Menys 22
Ns/Nc 8


G ALC AMV CS VLC
5.5. Sobre la utilitat del coneixement del valencià en el futur
- Segons l’opinió de la població de la Comunitat Valenciana, pel que fa a les relacions personals entre la gent, el coneixement del valencià serà positiu o molt positiu en el futur (74%).
En relació amb les seues perspectives laborals/professionals
VLC
Molt positiu 23
Positiu 58
Indiferent 14
Negatiu 1
Molt negatiu 1
Ns/Nc 3


7. VALORACIÓ DE L'ÚS EN TVV I EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
EN GENERAL EN LA ZONA DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
7.1. Sobre l’ús actual del valencià
- L’ús del valencià en TVV rep una valoració positiva per part del 41% dels entrevistats del conjunt de la Comunitat Valenciana, mentres que per al 26% és normal, i el 31% valora que no s’usa prou.
- El 26% dels espectadors habituals de TVV considera normal l’ús actual del valencià, el mateix percentatge opina que s’usa poc o gens, i el 47% creu que s’usa prou o molt.
- Entre els àmbits que els entrevistats valoren més negativament pel poc ús que fan del valencià (indiquen que s’usa gens o poc) estan els mitjans de comunicació (opina així el 55%).

T. 21. AUDIÈNCIA. Habitual TVV. Avaluació. Ús actual en TVV. CV
Actualment s’usa en TVV
Audiència Total
Gens 2
Poc 28
Normal 26
Prou 32
Molt 10
Ns/Nc 2



8. VALORACIÓ DE LES DIFICULTATS DE L'ÚS NORMAL DEL VALENCIÀ EN LA ZONA DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
8.1. Dades globals
- Més de la mitat (57%) dels entrevistats en la zona valencianoparlant pensa que l'ús normal del valencià es fa superant dificultats ("algunes", segons el 46%, i "moltes", segons l'11%), davant d'un 38% que opina que no n'hi ha cap, i d'un 5% que no ho sap o no contesta.

Població de la CV que parla valencià, per a usar-lo normalment, té...
TVP
Moltes dificultats 11
Algunes dificultats 46
Cap dificultat 38
Ns/Nc 5









9. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA DESITJABLE EN VALENCIÀ DELS RESIDENTS EN LA ZONA DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
- El 91% dels entrevistats de les comarques de predomini lingüístic
valencià opina que els residents a la Comunitat
Valenciana haurien d’entendre el valencià, i el 65% creu que
haurien de parlar-lo.
- Així mateix, el 70% de la població entrevistada opia que els residents l’haurien
de saber parlar.

T. 24. AVALUACIÓ. Competència residents. Entendre. Regions
La població resident a la CV hauria d’entendre el valencià
TVP
Sí 91
No 8
Ns/Nc 1

T. 25. AVALUACIÓ. Competència residents. Parlar. Regions
Hauria de saber parlar valencià
TVP
Sí 65
No 31
Ns/Nc 4




10. VALORACIÓ DE L’ACTUACIÓ DE LA GENERALITAT RESPECTE AL FOMENT DEL VALENCIÀ EN LA ZONA DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
10.1. Dades generals
- La valoració que els habitants de la zona de predomini lingüístic valencià fan de l’actuació de la Generalitat respecte al foment del valencià és la següent: és satisfactòria per al 44% (per al 3% és molt satisfactòria, i per al 41%, satisfactòria). Un 15% la valora amb indiferència; el 24% afirma que és insatisfactòria; el 7% opina que és molt insatisfactòria, i un 10% no expressa cap opinió.

T. 26. AVALUACIÓ. Actuació de la Generalitat. Regió. CV
Opinió sobre l’actuació de la Generalitat respecte al foment
TVP
Molt satisfactòria 3
Satisfactòria 41
Indiferent 15
Insatisfactòria 24
Molt insatisfactòria 7
Ns/Nc 10




11. TRETS GENERALS DE L’EVOLUCIÓ
Si comparen els resultats de l’enquesta amb altres enquestes similars podem analitzar l’evolució del valencià.

Hem realitzat una búsqueda per Internet i em pogut descobrir que entre els anys 1986 i 2010 la població de la Comunitat Valenciana s’ha incrementat un 21’72%. El percentatge més alt d’eixe increment (55,74%) correspon als nascuts en l’estranger, mentres que el 38% correspon als nascuts a la Comunitat Valenciana i el 6,25% als nascuts en una altra comunitat autònoma.

A més a més, també ens explica que tot i que aquests canvis demogràfics no poden considerar-se l’única causa de les variacions que han acorregut fins aquest moment, cal tindre’ls presents per a comprendre millor les alteracions que es produeixen a partir de la segona meitat de la dècada dels 90 pel que fa al coneixement i ús del valencià.

A partir d’estes dades cal tindre present la complexitat dels diferents factors que condicionen l’estatus sociolingüístic del valencià, així com els canvis culturals i sociolingüístics que es preveuen en la nostra societat. En conseqüència, convé evitar tant el pessimisme com l’optimisme desmesurats, segons els quals el futur de la llengua és incert.

A este respecte, es podrien plantejar una sèrie de qüestions, com ara si s’ha frenat el procés de minorització del valencià; si es va cap a la substitució definitiva del valencià o s’està en el camí del redreçament; quines iniciatives convindria adoptar; quines tindrien una bona acceptació cívica, i quina política lingüística caldria aplicar perquè les mesures foren eficaces.

Com a resposta, hem trobat información sobre diverses declaracions públiques d’una importància i representativitat significatives, que son les que citarem a cobtinuació:

En este sentit, és rellevant el que es declara en el Dictamen sobre qüestions lingüístiques (1998) del Consell Valencià de Cultura: "La situació del valencià és certament paradoxal [...] quant a l’ús culte i oficial [...] estem millor que no hem estat en els darrers segles [...]; en canvi, quant a l’ús popular, no sembla que assistim a cap tipus de represa [...] Si continúem en una situació de desafecció lingüística [...] la mera preservación deixarà de ser possible."

També és important el que s’indica en el Pacte pel Valencià dels grups majoritaris de les Corts Valencianes (14 de juliol del 2001): "La llei no ha donat els resultats esperats perquè s’ha aplicat, i molt dèbilment, només en el sector de l’ensenyança [...] en la promoció de l’ús ha resultat insatisfactòria, i el valencià [...] corre el gran perill de desaparéixer en poc temps."

Finalment, també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el XX aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (20 de novembre del 2003), va observar que: "a pesar que hi ha hagut etapes i ritmes d’aplicació diferents, el balanç general és positiu, bé que encara no satisfactori." Esta declaració institucional assenyala, a més, la importància del Pacte pel Valencià i assumix els seus plantejaments (com ja havia fet en la declaració del 23 de juliol, a propòsit de la constitució dels òrgans de representació i de govern dels valencians); a més, afirma que perquè este pacte siga efectiu cal eixamplar-lo: "Cal, de nou i com sempre, el concurs de tota la societat valenciana.” I oferix la seua col•laboració per a contribuir a esta empresa col•lectiva.

Estes declaracions són cabdals per a tractar d’assolir un gran pacte cívic pel foment del valencià, ja que és evident que el procés que es va iniciar amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià necessita un nou impuls, al front del qual ha de tindre un paper fonamental el Govern Valencià.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, recollint aportacions diverses i com a conseqüència dels resultats de l’enquesta, considera pertinent proposar algunes iniciatives que, a este respecte, caldria dur a terme:
1. Fomentar, des de la Generalitat Valenciana, la coordinació de les diferents administracions públiques per a dissenyar actuacions conjuntes per al foment del valencià.
2. Dissenyar i realitzar actuacions dirigides a augmentar la sensibilitat social respecte al fet plurilingüe de la societat valenciana i europea, i a propiciar una actitud positiva i compromesa amb la promoció de l’ús del valencià.
3. Promoure, des de l’Administració pública, l’elaboració d’estudis sociolingüístics i actualitzar-los periòdicament, a fi de planificar actuacions de foment del valencià basades en fets reals.
4. Difondre els acords normatius i el model de llengua de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’ens oficial de referència normativa del valencià.
5. Potenciar la participació social per a aprofundir en el compromís pel valencià i en el seu foment.
6. Garantir el dret dels ciutadans a usar el valencià i a ser atesos en valencià en tota l’Administració pública, assegurant a este efecte la capacitació lingüística adequada dels funcionaris i treballadors públics.
7. Definir el perfil lingüístic dels llocs de treball de l’Administració pública i establir el sistema per a accedir-hi garantint els coneixements bàsics de valencià.
8. Impulsar actuacions perquè s’establisca entre totes les administracions una xàrcia de tècnics de dinamització i de promoció de l’ús del valencià.
9. Difondre els drets lingüístics reconeguts en l’ordenament jurídic i garantir l’assessorament i la defensa jurídica dels valencianoparlants a través d’un organisme integrat en la Sindicatura de Greuges.
10. Incentivar els sectors socials que s’incorporen al procés de normalització
lingüística i que adopten preferentment l’ús del valencià.
11. Establir, en totes les administracions, uns criteris d’ús de les dos llengües oficials i aprovar reglaments de promoció del valencià.
12. Determinar si els diferents models d’escolarització garanticen que, en concloure els estudis obligatoris, els alumnes coneixen les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana de manera suficient i en condicions d’igualtat i, en cas contrari, aplicar criteris eficaços per a corregir les possibles deficiències que s’hi
observen.
13. Donar suport especial als programes d’escolarització que tenen el valencià com a llengua bàsica d’ensenyança.
14. Catalogar els llocs de treball d’Educació Infantil, Primària i Secundària com a bilingües, i garantir que tot el professorat que els ocupe tinga un coneixement suficient i adequat de valencià oral i escrit.
15. Dotar els centres de Secundària, Batxillerat i cicles formatius amb el professorat suficient per a cobrir l’ensenyança en valencià, i que eixe procés tinga continuïtat en la universitat, a fi que els alumnes que opten a estudiar-hi en valencià ho puguen fer efectiu.
16. Incloure les titulacions universitàries específiques dels estudis superiors de valencià, així com les equivalències corresponents a altres titulacions homòlogues, en els certificats de coneixement de valencià del professorat.
17. Donar suport a les associacions cíviques que treballen per l’ensenyança en valencià.
18. Donar suport a l’elaboració i edició de materials didàctics en valencià.
19. Donar suport a l’edició de llibres en valencià i promoure campanyes per incentivar-ne la lectura.
20. Oferir cursos de valencià per a les persones adultes en general i per als treballadors del sector de servicis.
21. Realitzar campanyes especials de cursos de valencià dirigits als immigrants nouvinguts.
22. Promoure l’aplicació de plans de normalització lingüística en els sindicats, empreses, organitzacions patronals i entitats similars.
23. Incentivar l’ús del valencià en superfícies comercials, en entitats bancàries i en caixes d’estalvi, en organitzacions socioeconòmiques i en entitats esportives.
24. Fer una crida a totes les confessions religioses perquè donen un impuls decidit al procés de valencianització, sobretot en la relació amb els fidels.
25. Dotar d’un suport econòmic adequat les activitats de promoció i ús del valencià impulsades pels diferents col•lectius cívics.
26. Fer que RTVV siga un verdader instrument de foment del valencià, propiciant que use més un valencià adequat a la situación comunicativa i que augmente les hores de programació en esta llengua.
27. Fomentar la publicitat en valencià i ajudar la premsa i els altres mitjans de comunicació que s’editen o s’expressen en valencià.
28. Propiciar indústries culturals en valencià i ajudar les entitats socials que prioritzen l’ús del valencià en les seues actuacions, especialment en les activitats predilectes dels jóvens.
29. Assegurar l’adequada formació lingüística en valencià dels treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació, especialmente els editors, periodistes, guionistes, locutors i presentadors.
30. Proporcionar programes educatius i d’entreteniment en valencià a les diferents televisions comarcals i locals.
31. Donar suport a les empreses de producció i distribució audiovisual en valencià.
32. Ajudar la premsa escrita en valencià, tant si és en format imprés com digital.
33. Incentivar la creació de productes culturals en valencià en qualsevol suport tecnològic.
34. Valencianitzar plenament la senyalització viària i la retolació pública i privada.
35. Propiciar que els grups polítics assumisquen que els representants del poble en les diferents institucions han de conéixer el valencià, usar-lo i fomentar-lo.
36. Coordinar-se amb les comunitats autònomes amb llengua pròpia per a potenciar conjuntament els drets lingüístics en l’àmbit de l’Estat i en l’àmbit europeu.
37. Coordinar-se amb les comunitats autònomes del nostre ámbito lingüístic per a potenciar i enriquir la llengua que compartim.
38. En col•laboració amb el govern de la Generalitat i amb el govern d’Espanya, promocionar la realitat lingüística valenciana en la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional.
Estes propostes podrien ser un referent per a "concretar, desplegar i actualitzar els manaments de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’objectiu bàsic de la qual té plena vigència", tal com declararen els grups parlamentaris de les Corts Valencianes que van firmar el Pacte pel Valencià amb motiu de l’elecció dels membres de l’AVL.
A fi que la societat valenciana avance en la seua autoestima i en la consideració i potenciació del valencià com a principal senya d’identitat, cal arribar a formalitzar un gran pacte cívic, polític i social, i convindre que qualsevol element que no contribuïsca a fer del valencià una senya d’identificació comunitària i d’unió
entre els valencians, entrebanca la recuperació de la nostra identitat com a poble. Només si es crea esta nova situació serà possible donar un nou impuls al foment del valencià. Les diverses propostes que s’han mencionat poden ser, per tant, la base d’un programa de futur on puguen convergir tots els valencians que volen
que la nostra llengua continue sent un instrument de convivència.
Finalment, és oportú recordar la declaració institucional del ple de l’AVL (23 de juliol del 2003) que es va fer a propòsit de la constitución dels òrgans de representació i de govern dels valencians.
Es dirigia "a les Corts Valencianes, al Govern Valencià, a les diputacions provincials i ajuntaments de la Comunitat Valenciana". En esta declaració, després de valorar positivament el Pacte pel Valencià i de recordar els principals compromisos pendents, es concloïa: "És el moment de donar un nou impuls al foment de l’ús del valencià amb actuacions unitàries de les nostres institucions
dirigides a potenciar l’estima de la societat valenciana per ella mateixa i per la seua llengua pròpia, tractant que tots els que vivim i treballem a la Comunitat Valenciana visquem en harmonia, amb voluntat de fer del valencià un instrument de convivència.”
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua reitera una vegada més el seu compromís institucional de col•laborar en tota classe d’accions positives conduents a aconseguir la normalització plena del valencià en tots els àmbits de la nostra societat, i exhorta tots els valencians a sumar-se a este projecte cívic.






http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Publicacions/LLIBREBLANC.pdf