CRONOLOGIA DE LA REPRESSIÓ DEL CATALÀ

 Edat Moderna.
Pensem que a aquesta època és molt greu la persecució que pateix el català, ja que va ser prohibit a la majoria del àmbits i llocs. Per altra banda el francès va ser més acceptat, encara que parlar-lo era per a aconseguir càrrecs importants. Pensem que l’abolició d’una llengua a aquesta època en arribar el Decrets de Nova Planta de València, que prohibeix l’ús del català, va en contra del nostre pensament. Nosaltres considerem que cada individu té dret a parlar la llengua seva llengua materna o la que cadascú desitje.

 Història Contemporània.
Durant aquesta època el català continua sent prohibit als mateixos àmbits, encara que ara també ampliats a l’àmbit escolar, a la cultura i a la religió.
De fet, el càstig per llei marcat a l’article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escopalis era “viure un règim a pa i aigua”. Pensem que encara que es necessari que hi hagi una llengua oficial, però es vergonyós que la llei estigi a favor de penalitzar l’ús del català fins arribar al punt de no poder parlar ni per telèfon.

 Segle XX.
A aquesta època continuen les prohibicions decretades als diferents articles de lleis, arribant als càstics físics i detencions per part de las policia quan algú es negava a parlar en castellà, com es el cas de Gaudí. L’arribada de Franco va potenciar aquest sentiment de repulsa al idioma català declarant l’espanyol i la personalitat espanyola com a única unitat nacional.
 Actualitat.
Va agafant força poc a poc, tenint més llibertat a l’expressió oral i escrita i arribant a les escoles del País Valencià com a llengua oficial. Encara així molts òrgans de la llei no accepten el català com a llengua i, aquest fet, fa es que es paralitze el seu ús (també suposem que hi ha gent de moltes maneres, i amb pensaments molt diversos).
 Resum.
Pensem que la persecució del català al llarg de la història ha arribat a límits de ridiculització de la pròpia llengua, tractant als parlants quasi com a delinqüents i utilitzant com a arma les lleis i el poder dels mateixos mandataris.
Pareix que actualment la situació millora però queda molt de camí per recórrer per tal d’aconseguir que la nostra llengua puga arribar a tenir un prestigi igualitari al de qualsevol altra llengua oficial.