Aquest vídeo comença citant la data en que es va aprovar la llei d’ús i ensenyament del valencià que va ser el 23 novembre 1983, la qual es l’única que regula la llengua al País Valencià.
Seguidament comença a parlar el ex- conseller d’educació i cultura Ciprià Ciscar. El que ell ens explica es que aquesta llei era l’única que ho recollia tot de la millor manera possible segons el que es podia realitzar en aquell moment. Posteriorment ens diu que si en algun moment algú decidira modificar la llei, deuria de anar molt en compte a l’hora de realitzar les noves modificacions i pensar si aquestes servirien per “anar en davant o anar en darrere”.
També apareix una afirmació sobre el avanç que ha hagut del coneixement de la llengua. A més a més, finalitza dient que aquest coneixement va en agument.
Per un altra part, una frase que es cita al vídeo i que considere molt important es que, tots els ciutadans tenen el dret de conèixer i usar la llengua pròpia a més de garantir el seu coneixement.
Diego Gómez apareix també al vídeo i fa un balanç positiu sobre el coneixement del valencià, però també diu que hi ha que treballar molt per a que la llei es puga complir.
Segons Toni Gisbert s’han produït passos endavant, ja que durant el franquisme va haver una pràctica desaparició de la llengua. La seua aportació acaba dient que per a la plena normalització de la nostra llengua fa falta realitzar molta feina.
Seguidament Honorat Ros ens comenta que aquesta llei va ser revolucionària. Que volien implantar la llengua a l’ensenyament però que no hi havia mestres ni hi havia material (llibres, recursos...) per a realitzar l’ensenyament.
A continuació Rosa Serrano ens diu que fa falta una verdadera transformació de la llei.
Pel que fa a l’aportació de Toni Mollà hi ha que dir que jo estic completament d’acord. Aquest diu que una llei que no tingui regim sancionador no és una llei. Diu que aquesta llei és sols un text que inaugura la política lingüística oficial.
També apareixen dates importants sobre la quantitat de gent que entén parla o llegeix en valencià. Segons l’Acadèmia Valenciana de la llengua el 75% de la població entén la llengua a l’any 1985 i, al 2005, el percentatge augmenta fins als 78%. En canvi, pel que fa al parlar, el percentatge disminueix del 60% al 57%. Per contra, pel que fa al parlar, del 29% passa al 55%, es a dir, que augmenta considerablement.
Al vídeo apareix un altre comentari de Toni Mollà molt interessant que diu que els catalans posen com a exemple que al país valencià s’està perdent la llengua però, la veritat, es que no hi ha molta diferència entre Catalunya i el País Valencià.
Enric morera ens explica que la situació política que hi ha no ens afavoreix ja que els partits no tenen voluntat política d’anar més enllà en la recuperació i normalització i en evitar la discriminació que pateix la nostra llengua.
També es cita durant aquest vídeo que a les grans ciutats encara fa falta molta feina per a que es puga arribar a normalitzar el valencià.
Apareix un comentari que diu que la nostra llengua es de “tercera divisió”, comentari que veig un poc massa negatiu i que ridiculitza la nostra llengua.
A continuació, Honorat Ros, ens diu que a l’escola s’ha produït un augment dels alumnes que estudien en valencià però que el percentatge del castellà encara és major. Segons el vídeo l’escolarització en valencià es positiva però hi ha que posar els mitjans per a que l’escolarització no estiga restringida.
En aquest àmbit es denúncia, segons Diego Gómez, la falta de oferta que dona la conselleria per a poder estudiar en valencià, ja que aquesta oferta no cobreix la demanda necessària.
Hi ha que saber que, com diu Concha Gómez, una situació històrica no es canvia de un dia per a l’altre.
Altres aportacions de Toni Mollà defensen que no veu be que els alumnes es separen segons la llengua. Amb les noves migracions s’està recarregant la xarxa pública i moltes escoles han passat a ser exclusivament línees ètniques, es a dir, de gent que fuig dels immigrants i, pensen, que açò es especialment greu.
Es denúncia a la pròpia administració, pel que fa a l’aportació de Honorat Ros, ja que aquesta no predica amb l’exemple (a menys d’un 2% dels funcionaris se’ls a demanat que foren competents en la llengua). Per tant, el que diuen es que no poden estar enganyant-nos, que no poden tenir una llei que son els primers que no compleixen.
La situació de la llengua no es redueix sols a l’àmbit escolar, sinó que es fora d’aquesta on també es necessita un impuls a aquesta llengua ja que tant a la notaria, a l’àmbit judicial, als comerços, a l’administració...no existeix ningun compliment de la llei.
Segons els experts com Toni Gisbert (opinió amb la que estic completament d’acord) l’administració deuria ser la primera que hauria de complir la llei i inclús intentar desenvolupar-la.
Enric Morera ens parla també de la clara discriminació que pateix la nostra llengua (cinemes, llibres, revistes….). Clarament veiem que la recuperació i normalització de la nostra llengua, en molts àmbits, no es una realitat.
La llengua en els mitjans de comunicació es un altre dels aspectes que també es contempla a la llei. Ja, en un primer moment, la llei va permetre que a canal nou no s’emetera tota la programació en valencià.
Un altra aportació de l’expert Honorat Ros ens comenta que la llengua pròpia històrica dels valencians des del punt de vista de la filosofia la comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya, les balears i el principat d’Andorra.
Pel que fa a Concha Gómez puc dir que hi fa un comentari que a mi personalment em sorprèn molt. Diu que el català i el valencià son dues llengües diferents que no son el mateix, ja que si fora la mateixa llengua ella mateixa podria parlar amb la mateixa fluïdesa amb les dues llengües i no ho pot fer.
Seguidament es parla de l’optimisme que manté la societat del país 25 anys desprès de l’aprovació de la llei sobre el futur de la llengua.
A més a més diu Toni Gisbert que, en primer lloc, es importantíssima l’articulació lingüística i cultural d’allò que en diem països catalans. I en segon lloc, que res ens vindrà regalat. En la mesura en que ens organitzem i treballem podrem fer possible al país valencià que les institucions avancen. També a Catalunya hi ha molta feina que fer en quant a la normalització de l’ús de la llengua.
Apareix l’opinió d’un altre expert, Diego Gómez, reclamant que es de llei portar als nostres fills a l’escola en línea en valencià, que es de llei tindre un oferta cultural en valencià, que es de llei que l’administració et puga atendre en valencià.
Acabant-se el vídeo es parla i es demana que sempre tenim que fer més, que tenim que esforçar-nos per a aconseguir allò que volem. Es diu que l’escola valenciana està situada en les utopies i que les utopies son les que fan possible canviar el món. Per tant, hem de ser utòpics i lluitar per les nostres utopies ja que ningú ho farà per nosaltres. I el que hem de pensar es que si treballem tots junts i ens esforcem si que podem arribar a aconseguir allò que volem.
Finalment Rosa Serrano ens conta que està preocupada com per a mobilitzar-se de nou i en la seua àrea de influencia intentar preocupar un poc de que necessitem estar molt actius i molt combatius.
Seguidament comença a parlar el ex- conseller d’educació i cultura Ciprià Ciscar. El que ell ens explica es que aquesta llei era l’única que ho recollia tot de la millor manera possible segons el que es podia realitzar en aquell moment. Posteriorment ens diu que si en algun moment algú decidira modificar la llei, deuria de anar molt en compte a l’hora de realitzar les noves modificacions i pensar si aquestes servirien per “anar en davant o anar en darrere”.
També apareix una afirmació sobre el avanç que ha hagut del coneixement de la llengua. A més a més, finalitza dient que aquest coneixement va en agument.
Per un altra part, una frase que es cita al vídeo i que considere molt important es que, tots els ciutadans tenen el dret de conèixer i usar la llengua pròpia a més de garantir el seu coneixement.
Diego Gómez apareix també al vídeo i fa un balanç positiu sobre el coneixement del valencià, però també diu que hi ha que treballar molt per a que la llei es puga complir.
Segons Toni Gisbert s’han produït passos endavant, ja que durant el franquisme va haver una pràctica desaparició de la llengua. La seua aportació acaba dient que per a la plena normalització de la nostra llengua fa falta realitzar molta feina.
Seguidament Honorat Ros ens comenta que aquesta llei va ser revolucionària. Que volien implantar la llengua a l’ensenyament però que no hi havia mestres ni hi havia material (llibres, recursos...) per a realitzar l’ensenyament.
A continuació Rosa Serrano ens diu que fa falta una verdadera transformació de la llei.
Pel que fa a l’aportació de Toni Mollà hi ha que dir que jo estic completament d’acord. Aquest diu que una llei que no tingui regim sancionador no és una llei. Diu que aquesta llei és sols un text que inaugura la política lingüística oficial.
També apareixen dates importants sobre la quantitat de gent que entén parla o llegeix en valencià. Segons l’Acadèmia Valenciana de la llengua el 75% de la població entén la llengua a l’any 1985 i, al 2005, el percentatge augmenta fins als 78%. En canvi, pel que fa al parlar, el percentatge disminueix del 60% al 57%. Per contra, pel que fa al parlar, del 29% passa al 55%, es a dir, que augmenta considerablement.
Al vídeo apareix un altre comentari de Toni Mollà molt interessant que diu que els catalans posen com a exemple que al país valencià s’està perdent la llengua però, la veritat, es que no hi ha molta diferència entre Catalunya i el País Valencià.
Enric morera ens explica que la situació política que hi ha no ens afavoreix ja que els partits no tenen voluntat política d’anar més enllà en la recuperació i normalització i en evitar la discriminació que pateix la nostra llengua.
També es cita durant aquest vídeo que a les grans ciutats encara fa falta molta feina per a que es puga arribar a normalitzar el valencià.
Apareix un comentari que diu que la nostra llengua es de “tercera divisió”, comentari que veig un poc massa negatiu i que ridiculitza la nostra llengua.
A continuació, Honorat Ros, ens diu que a l’escola s’ha produït un augment dels alumnes que estudien en valencià però que el percentatge del castellà encara és major. Segons el vídeo l’escolarització en valencià es positiva però hi ha que posar els mitjans per a que l’escolarització no estiga restringida.
En aquest àmbit es denúncia, segons Diego Gómez, la falta de oferta que dona la conselleria per a poder estudiar en valencià, ja que aquesta oferta no cobreix la demanda necessària.
Hi ha que saber que, com diu Concha Gómez, una situació històrica no es canvia de un dia per a l’altre.
Altres aportacions de Toni Mollà defensen que no veu be que els alumnes es separen segons la llengua. Amb les noves migracions s’està recarregant la xarxa pública i moltes escoles han passat a ser exclusivament línees ètniques, es a dir, de gent que fuig dels immigrants i, pensen, que açò es especialment greu.
Es denúncia a la pròpia administració, pel que fa a l’aportació de Honorat Ros, ja que aquesta no predica amb l’exemple (a menys d’un 2% dels funcionaris se’ls a demanat que foren competents en la llengua). Per tant, el que diuen es que no poden estar enganyant-nos, que no poden tenir una llei que son els primers que no compleixen.
La situació de la llengua no es redueix sols a l’àmbit escolar, sinó que es fora d’aquesta on també es necessita un impuls a aquesta llengua ja que tant a la notaria, a l’àmbit judicial, als comerços, a l’administració...no existeix ningun compliment de la llei.
Segons els experts com Toni Gisbert (opinió amb la que estic completament d’acord) l’administració deuria ser la primera que hauria de complir la llei i inclús intentar desenvolupar-la.
Enric Morera ens parla també de la clara discriminació que pateix la nostra llengua (cinemes, llibres, revistes….). Clarament veiem que la recuperació i normalització de la nostra llengua, en molts àmbits, no es una realitat.
La llengua en els mitjans de comunicació es un altre dels aspectes que també es contempla a la llei. Ja, en un primer moment, la llei va permetre que a canal nou no s’emetera tota la programació en valencià.
Un altra aportació de l’expert Honorat Ros ens comenta que la llengua pròpia històrica dels valencians des del punt de vista de la filosofia la comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya, les balears i el principat d’Andorra.
Pel que fa a Concha Gómez puc dir que hi fa un comentari que a mi personalment em sorprèn molt. Diu que el català i el valencià son dues llengües diferents que no son el mateix, ja que si fora la mateixa llengua ella mateixa podria parlar amb la mateixa fluïdesa amb les dues llengües i no ho pot fer.
Seguidament es parla de l’optimisme que manté la societat del país 25 anys desprès de l’aprovació de la llei sobre el futur de la llengua.
A més a més diu Toni Gisbert que, en primer lloc, es importantíssima l’articulació lingüística i cultural d’allò que en diem països catalans. I en segon lloc, que res ens vindrà regalat. En la mesura en que ens organitzem i treballem podrem fer possible al país valencià que les institucions avancen. També a Catalunya hi ha molta feina que fer en quant a la normalització de l’ús de la llengua.
Apareix l’opinió d’un altre expert, Diego Gómez, reclamant que es de llei portar als nostres fills a l’escola en línea en valencià, que es de llei tindre un oferta cultural en valencià, que es de llei que l’administració et puga atendre en valencià.
Acabant-se el vídeo es parla i es demana que sempre tenim que fer més, que tenim que esforçar-nos per a aconseguir allò que volem. Es diu que l’escola valenciana està situada en les utopies i que les utopies son les que fan possible canviar el món. Per tant, hem de ser utòpics i lluitar per les nostres utopies ja que ningú ho farà per nosaltres. I el que hem de pensar es que si treballem tots junts i ens esforcem si que podem arribar a aconseguir allò que volem.
Finalment Rosa Serrano ens conta que està preocupada com per a mobilitzar-se de nou i en la seua àrea de influencia intentar preocupar un poc de que necessitem estar molt actius i molt combatius.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada