TOTA LA VERITAT
SOBRE EL VALENCIÀ
Podríem dir que el valencià és una llengua diferent? Una llengua diferent del mallorquí o del català? O tant el valencià, el mallorquí i el català formen part d’una mateixa llengua?
Aquestes i d’altres qüestions, tot i així centrades, en si el valencià és o no una llengua diferent les tracta d’explicar Maria Josep Cuenca en el llibre “El valencià és una llengua diferent?”
Aquest, consta de quatre parts en les quals es divideix. En una primera part, mitjançant anècdotes que li ocorren a l’autora, veiem com gairebé sense adonar-nos, deixem el valencià a un costat per parlar en castellà, com sembla millor vist per la resta. La segona part del llibre, ens contextualitza de manera històrica i social, per tal de que tothom entenga la situació actual del valencià i les conseqüències que han esdevingut a aquesta . Després de la contextualització, tenim les reflexions, que tracten de donar resposta a la situació en la que viu actualment el valencià, fruit de la instrumentalització política i de la manipulació periodística, Maria Josep Cuenca posa l’exemple de, com una mateixa notícia pot tenir un significat o un altre segons qui la conte.
Per últim, el quart apartat consta d’explicacions vers
llengües i dialectes, unitat i diversitat i a més tracta un tema molt important, que és la norma i l’escola, àmbit en el qual com diu Maria Josep Cuenca :”El registre col.loquial s’adquireix en l’entorn familiar;l’estàndar, en canvi,s’estudia i s’aprén en l’entorn escolar fonamentalment”. Així doncs, és fàcil adonar-nos-en de que l’educació a l’escola és un pas decisiu per a que ja des de la infància es vaja acostumant als xiquets i xiquetes a parlar l’estàndard, en el nostre cas del valencià, però també cal que coneguen altres varietats geogràfiques que complementen i adeqüen les diferents situacions comunicatives.
Durant tot el llibre, l’autora ens parla de la situació actual del valencià front el castellà per exemple, com des dels àmbits de la comunicació o els mateixos polítics, perjudiquen el valencià imposant un castellà que ningú dubta que és la llengua per excel.lència . Tot per benefici propi, barrejant lingüística i política de manera que la llengua es veu perjudicada mentre que els interessos polítics surten a la vista. Un exemple que hi posa l’autora és el d’associar la llengua al nacionalisme “excloent”, així s’aconsegueix que el valencià no puga avançar i aspirar mai a utilitzar-se, amb la mateixa igualtat que el castellà. Una altra de les expressions més significatives dels polítics és la de la “valencianització”, mentre es desvia l’atenció respecte al problema sociolingüístic, es vol eliminar qualsevol element eliminable identificable com a català, referim-nos a eliminable perquè si es vol eliminar tot el que té de català el valencià, s’eliminarà tot el valencià.
En conclusió, valencià, mallorquí i català formen part d’un mateix sistema lingüístic, d’una mateixa llengua. Tanmateix, actualment per motius històrics, sociolingüístics i sobretot polítics, s’ha fet equivalent dir el valencià és una llengua diferent? Com el valencià és una llengua diferent del català?, que també s’estableix tot i que amb menor força, en el cas del mallorquí.
Aleshores, el valencià és català i no per això deixa de tenir les seues particularitats, històriques, gramaticals, lèxiques.
És un llibre accessible a persones que es dediquen tant a l’ensenyament, com per als propis estudiants i futurs mestres o d’altres oficis, ja que és un tema que ens afecta a tots, qualsevol amb un cert enteniment del tema i alguns estudis previs podria traure profit del que tracta en aquest cas Maria Josep Cuenca, un tema actual, interessant, de tots i per a tots.
Hola! açí us deixe una xicoteta ressenya sobre aquest llibre.
María Pozo Fito
Entrades
